Clotxa i ball de jotes

Divendres a la tarda. Els majorals i les autoritats locals fan l‘encesa de la foguera que durant tota la festa cremarà sense parar la llenya que el dia abans els majorals han recollit a “la plegà” (recollida de la llenya que els veïns han deixat a la porta de les seves cases).

Un cop encesa la foguera es balla la primera jota, hi ha nervis i ganes que comenci la festa …

El ball continua i la plaça es plena, hi es tothom, els que viuen tot l’any al poble i els que no.

     Agafen les cadires per seure al voltant de la foguera,
     fan cua per recollir el sopar -la clotxa-,
     comencen a ballar la jota,
     o simplement la fan petar al voltant de la barraca dels “quintos”.

Aquest es el moment en que la festa mostra el seu caràcter més socialitzador.

Sopar a la plaça de l’església les nits de jotes.

Als anys vuitanta del segle passat, és varen introduir elements gastronòmics considerats propis, com la “clotxa”, que ja s’han convertit en un element més de la festa. Majorals, familiars i voluntaris, ajuden a coure i repartir la clòtxina: tallen el pa per la meitat (un pa circular a l’estil de pagès), es treu la molla deixant la cavitat buida i s’omple amb el tomàquet primer, després la sardina de casco (arengada) -que també ha passat pel foc- i s’acaba amb un bon raig d’oli. Una vegada tot dins, la molla ens serveix per tornar a tapar amb els ingredients dins.

Per menjar-se és desmunta i és treu l’espina de la sardina, la pell del tomàquet i s’hi afegeixen els alls escalivats. S’acaba afegint-hi més oli i es torna a posar tot dins, és tapa o es menja per separat.

La Jota d’Ascó

La jota ballada és un ball propi de les Terres de l’Ebre, tant per l’arrelament històric com pel grau d’identificació que existeix entre aquest ball i la població, que es balla en un context festiu i lúdic de la festa a la plaça.

La jota és un ball que s’executa en parella, en el qual home i dona estan encarats entre si. El picat d’un, dos o tres, les mudances i els moviments que la configuren són els aspectes que diferencien la jota de cada poble; a part de l’element musical, que també, en alguns casos més o menys arrelats que altres, es diferencia i permet parlar de tipus de jota diferents.

Als “Ordinaments de la Vila d’Ascó” de 1520 ja es fa esment a la dansa, obtenint la seva màxima esplendor en la primera meitat del segle XIX. La primera jota de la festa és ballada amb la coca a la mà pel Clavari i els Majorals, les Pubilles i les Damisel·les, després d’encendre la foguera. Per aquest motiu, la Jota d’Ascó també és coneix com el Ball de Coques. La tradició mana al noi o a l’home que compri la coca que acabarà regalant-la a la noia amb qui ha ballat.

La jota és interpretada pels músics locals i ballada per parelles, una rere l’altre, al voltant de la foguera. Tradicionalment si el noi aconseguia trepitjar el peu o la beta de l’espardenya de la seva parella, tenia dret a fer-li un petó, per això encara avui es sent allò de “Xafa-Ia” mentre les parelles ballen.

La nit i la festa s’anima i la banda continua tocant la jota, que cada cop balla més gent. A les dotze de la nit s’acaba el ball de jotes i a la vegada que es reparteix el cóc i el moscatell es dóna pas al ball d’orquestra.

2 thoughts on “Clotxa i ball de jotes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *