La Gola del Fluvià

El riu arriba al seu final i buida les seves aigues a la Badia de Roses. Entre dunes i aiguamolls, aigua canalitzada i oberta a la mar.
Us proposo dues visions ben diferents, una a la posta i l’altra a la sortida de sol, des de una riba i des de l’altra. 
Barques i pescadors
Afegeix la llegenda
Entre el canyissar
Calma a la gola

Albira un nou dia

Solitud

10 thoughts on “La Gola del Fluvià

    1. Moltes gràcies Ramon,

      La veritat es que quan les estava fent, sols feia que maleir el cel per no haver-hi ni un sol núvol. Buscava reflexes a l’aigua encalmada de la desembocadura del Fluvià. Un cop vaig mirar-les a l’ordinador, vaig veure això que a tu t’ha agradat, calma, solitud, aquest “bàlsam” com molt bé has anomenat.

    1. Moltes gràcies Jordi, jo hi he de tornar, ja que m’agraden més amb els cels ennuvolats. Li dona més joc i dinamisme. Encara que les d’avui transmeten -per mi- calma, pau i tranquil·litzat.

      Si vols podem quedar i fer la sortida plegats.

Comments are closed.