L’ou com balla es una manifestació pròpia de la festa del Corpus barceloní. Els elements de l’ou com balla són l’ou, l’aigua i l'abundor de flors, tots tres amb interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral en plena vitalitat.

És difícil de precisar-ne l'origen, sembla que ja hi era l’any 1440, i això es dedueix d'una anotació dels llibres de contes de l’obreria de la seu. Segons aquesta anotació, el claustre de la Catedral de Barcelona va rebre l’encàrrec d’arranjar la capella per la diada de Corpus i, a més, s'hi registra el cost d’una partida d’ous per al brollador.

A l'hora de cercar-ne l'origen, també hem de tenir presents les similituds entre l’ou com balla i els jocs d’aigua que feien els musulmans en els brolladors dels patis interiors. Un d'aquests jocs consisteix justament a fer gronxar una piloteta sobre el raig d’aigua d'una font.

El brollador del claustre de la Catedral de Barcelona i la Casa de l’Ardiaca són els indrets tradicionals on trobarem l’ou com balla encara que avui hi han altres patis que s'han afegit a aquesta tradició.