Al Berguedà, a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, durant la vigila de Nadal, cremen de manera col·lectiva el que anomenen “faies”, que són torxes vegetals. Aquesta tradició es coneix com la Fia-Faia.

La festa consisteix en cremar unes torxes per celebrar el solstici d'hivern una vegada ha tingut lloc el “toc d'oració”. Tanmateix, abans del “toc d'oració” un grup de fallaires ha portat el foc que els permetrà encendre les torxes. Aquest foc és portat des de la muntanya del Siti, lloc on es pon el sol i on s'hi encén una petita foguera que és visible des de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola.

Un cop ha arribat el foc comença a sonar el “toc d'oració” i que, tot cremant les falles, s'acompanya cantant amb “Fia-Faia, Fia-Faia, que nostre Senyor ha nascut a la paia”.

Celebrat aquest ritual els dies es faran més llargs i retornarà l'esplendor del bon temps perquè els baganesos i els cerdanyolencs han cremat durant la vetlla de Nadal les seves falles.

A Bagà, antigament, se celebrava la Fia-Faia pels seus carrerons, avui es celebra a la plaça porxada que acull fins a gairebé dues-centes torxes.

Quan les falles ja estan gairebé consumides les llencen a terra, agrupant-les i formant fogueretes i els nens i nenes i joves les salten amb el càntic de “Fia-Faia, Fia-Faia, Nostre Senyor...” i envoltats d'una rotllana que es forma al seu

Com s'elaboren les “faies” o torxes?

Les “faies” no són res més que unes trenes fetes amb una herba de tija alta, ja que pot arribar a fer fins a quatre metres d'alçada, coneguda com Cephalaria leucantha i popularment com “escabiosa blanca”, “mossegada del diable” o “falla”. Aquesta creix en una part de la comarca del Berguedà i presenta la particularitat de ser una planta depurativa.

Quan ja s'ha recollit l'herba cal fer la faia. A Sant Julià de Cerdanyola, la lliguen tot envoltant un pal, bastó o tronc a diferència de les de Bagà que no compten amb aquest element.