Festa del Pi de Centelles

La festa del Pi segueix una cronologia invariable que ha fixat un poble que, en ple solstici d’hivern, surt a tallar el pi més bonic de la contrada i l’ofereix engalanat a la seva patrona Santa Coloma, mentre ho festeja amb una traca eixordadora d’escopetes i trabucs.

Els preparatius de la festa comencen el dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors surten a escollir el Pi que protagonitzarà la celebració, el qual ha de ser de tronc recte i brancada rodona i espessa. Un cop s’ha triat, el Pi és marcat per tal de ser tallat al cap de quatre dies.

El dia 27 de desembre al vespre, es confeccionen els ramells de pomes i neules, a l’espera del dia 29 en que es revisen les armes i es fa el repartiment de pólvora als galejadors.

Dia 30 de desembre,  vigilia de Santa Coloma, és el dia central de la celebració.

La festa comença a les set del matí amb l’assistència a missa primera, a la sortida de la qual ja es deixen sentir els primers trets de les escopetes per despertar el poble. Després, els galejadors, van al bosc per, després d’un bon esmorzar de pa i botifarra, tallar el Pi a cops de destral. Un cop tallat és pujat a força de braços al damunt del carro de bous que l’haurà de transportar sempre dret al poble i arribar a la porta de l’església. Mentrestant, traques generals a la plaça Major i Ball del Pi.

 El Pi és baixat del carro i pujat per l’escala fins a l’entrada del temple, on se’l fa ballar i és entrat a l’interior de l’església fins al presbiteri, on és lligat i penjat cap per avall sobre l’altar major amb cinc poms de pomes i neules lligats a la brancada.

El Pi és hissat fins a l’alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l’Himne de Centelles.
” Patrona de Centelles,
Coloma ocell del cel,
Guieu ver el camí de les estrelles,
Aquest poble fidel”.

L’endemà, dia de Santa Coloma, es celebra l’ofici solemne amb l’assistència dels galejadors i a la sortida es torna a galejar la patrona fins acabar la pólvora.

El Pi restarà a l’esglessia fins el dia de reis en que es despenja i es reparteixen les branques i les pomes entre els galejadors.
Malgrat trobar-se documentada des del 1751, hom ha vist en aquesta celebració antigues reminiscències de culte als arbres i de rituals pagans de fecundació relacionats amb el solstici d’hivern i amb la regeneració de la natura. És per això que cal suposar que l’origen d’aquesta festa es remunta molt més enrera del què al documentació reflecteix.

Tanmateix tots sabem que som galejadors perquè cada 30 de desembre tant si fa fred, plou o neva, disparem les nostres “gales” en honor de la Santa. A ella oferim el pi guarnit amb pomes i neules que hem tallat i hem fet ballar com abans ho feren els nostres avis.