A les terres de l’Ebre el Carnaval de Godall n'és un referent, un carnaval dels més coneguts i participatius Se’n té coneixement des de finals del segle XIX, tot i que es creu que anteriorment ja es celebrava. Durant la guerra civil es va interrompre, però pocs anys més tard entre el 1945 i 1950, tot i estar prohibit, es va tornar a celebrar una mica encobert com a festa d’hivern. La gent va tornar a sortir disfressada i de mica en mica es va recuperar el ball de disfresses i la batalla de farina. Durant el franquisme, la festa estava vigilada per les autoritats, fet que provocava situacions molt curioses i còmiques, es recorden les persecucions i els jocs d’amagatalls entre les màscares i la guàrdia civil, que sobretot durant els primers anys no deixaven que s’anés pel carrer amb la cara tapada.

Els elements destacats del Carnaval de Godall són les disfreses i la batalla de farina.

Anys enrere era habitual disfressar-se moltes vegades i de diferent manera pels dies de Carnaval, improvitzant tot tipus de disfressa i intercanviant-les amb altres persones. Era freqüent, també, la inversió dels papers masculí i femení, amb vestits de casament i altres robes, sent més freqüent que els homes es disfressin amb roba de dona que al revés. Actualment hi ha molta variació de disfresses, la gran majoria són comprades i porten tot tipus de complements.

Les mascarulles són les disfresses de màscara que tapen la cara de la persona i la fa irreconeixible. Abans es feien amb llençols, coixineres, robes de gassa o de sac, mocadors... amb forats pels ulls i la boca, i al cap s’hi posaven un barret. Amb el temps, s’han anat introduint les caretes de cartró i de goma. Les mascarulles surten sobretot al ball, tot i que anys enrere sortien en qualsevol moment del dia, anant per les cases, a esperar l’autobús, etc. Al ball, les mascarulles treuen a ballar als que no van disfressats, siguin del poble o forasters, i poden escollir o canviar lliurement de parella. Les màscares animen el ball, fan comèdia, espectable i empipen als que no van disfressats.

La batalla de la farina, consisteix en un bombardeig de farina entre els participants. Actualment es fa el dissabte i el dimarts a la tarda, a la Plaça Major i carrers del voltant. Compta amb l’acompanyament d’una xaranga, i es calcula que a cada batalla es tiren uns 7000 quilos de farina. Quan acaba la batalla es reparteix coc amb sal i beguda per a tothom.

Antigament les farinades eren una activitat espontània del dimarts, es sortia al carrer a enfarinar-se a totes hores i també s’entrava a les botigues, bars i cases, i en especial a les cases on hi havia forasters.