De festa i festers

A casa nostra tenim un ric catàleg festiu: tradicions, balls i entremesos, processons i demès. Però moltes festes estan en risc de veure’s engolides per la pressió que reben de la difusió que tenen algunes manifestacions culturals. Això pot generar un tipus de festa catalana única, en detriment de la riquesa que aporta la diversitat.

A finals dels setanta, amb la mort del dictador, les incipients llibertats varen recuperar l’espai públic per a la festa. Hi ha un esclat de festa i d’ocupació del carrer. Molts pobles i ciutats agafen el model festiu del “Gran Penedès” i elements del teatre de carrer (de la mà de grups com Els Comediants) i adapten les seves festes a aquest model. Avui ningú es planteja programar la seva festa sense diada castellera del segle, cercavila gegantera -percussió inclosa- i correfoc.

Tot plegat no hauria d’anar en detriment dels elements d’arrel tradicional i a l’inversa, l’evolució dels mateixos elements no s’haurien de malmetre allà on en son propis.

Aquest projecte fotogràfic pretén recollir algunes d’aquestes manifestacions tradicionals i fer-les visibles. Cercar elements diferenciadors, elements tradicionals i donar un reconeixement a les persones que els fan possible.

Al sud, en diuen fester a l’encarregat d’organitzar i administrar una festa pública; de cada un dels membres d’una confraria que regeixen la festivitat del sant patró. També he intentat recollir el que veuen els seus ulls, com assaigen, com es preparen, com s’organitzen i sobretot com ho viuen, a ells va dedicat aquest treball.

Obviament no hi poden ser tots els que m’he anat trobant, però el meu reconeixement i agraïment per les facilitats que he rebut de tots ells.