El tercer cap de setmana de juliol, a la Vall de Boi, es corren les Falles de Taüll. El costum popular de córrer falles és la gran festa tradicional dels pobles l’Alta Ribagorça i de bona part del Pirineu.

Aquestes pràctiques estan relacionades amb el culte solar, es creia que els mals esperits, que sortien a mitjanit, fugien en veure el foc i les fogueres.

El foc ha estat des de temps remots i gairebé fins als nostres dies un element de gran importància per a la vida quotidiana de l’home. Aquesta tradició és una supervivència del culte al foc purificador. Aquests ritus els feien els homes per donar gràcies als déus per l’èxit de les collites i l’arribada del bon temps.

Aquest foc, encès al cim de la muntanya, és el que es baixa fins al poble amb les falles i s’hi passeja pel mateix, per tal de purificar els mals esperits de tots i cadascun dels llocs del poble.

Any rere any, en acostar-se les festes de cada poble, els joves talen un pi ben alts i frondòs i el planten en un indret elevat de la muntanya que resulti visible i al que anomenen faro.

Les falles es fan amb teia de pi negra i s’uneixen amb un mànec de freixe o avellaner amb aram i puntes. Hi ha una varietat de falles d’una sola peça, anomenades "rantiners". Diuen que són les pròpies de Taüll.

La baixada de falles per la muntanya sol durar una mitja hora. Cada participant encén la seva falla al faro i comença el trajecte amb les torxes flamejants, que creen rius de foc per la muntanya, que van a parar a la plaça del poble. Així que entren a Taüll fan tres toms al poble, amb la plaça de l’esglèssia com a centre neuràlgic i la Tremolera com a eix. El trajecte pel poble el fan corrent , per l’emoció, la tensió ...

La festa s’acaba amb ball i xerinola al voltant d’una gran foguera.