La Festa Major... Històricament en el model festiu de la Catalunya Nova -fonamentalment el Camp de Tarragona, el Penedès, el Garraf i l’Anoia- era clarament diferent al de la resta del país. Colles de la mateixa població -o algunes que venien de fora- formaven els elements que el composaven, com els castells, diables, bestiari, danses, balls o imatgeria.
Aquest model, que té un origen medieval, parteix bàsicament del vell model de la festa del patró o patrona de la vila. Tenen una estructura festiva tradicional -amb les variacions locals- que es basa en el següent model:
Lectura del pregó de la festa i tronada o dispar de morterets a la vigília. A la nit castell de focs artificials i revetlles.
El dia principal: El despertar dels veïns amb música: “les matinades”. Processó o cercavila d’anada a l'ofici religiós amb el components seguici i les autoritats municipals. Exhibició dels exercicis dels balls participants a la plaça i actuació castellera, per acabar-ho al vespre amb l’ofrena al patró amb la corresponent processó o cercavila.
Incorpora també “diversions modernes”: esports (sobretot futbol i ciclisme), el cinema, teatre i altres arts visuals. Segons la importància de la festa major, aquesta seqüència pot durar, la vigília i el dia, o dos o tres o més dies.
Amb la recuperació democràtica i identitària a les darreres dècades del segle XX, va tornar a ressorgir amb força aquest model.
Cercaviles i processons.
En el segle XIV, trobem ja diverses danses gremials integrades en processons com les de Corpus o les dedicades a honorar els seus sants patrons o patrones. Aquestes danses o entremesos, a la Catalunya Nova van prendre el nom de "Ball" i van augmentar notablement la seva presència al seguici popular entre els segles XV i XVII.
Amb el pas dels temps s'anaren incorporant a la Festa Major. La processó religiosa anà convertint-se en seguici o cercavila amb la participació de una gran munió de “balls” i altres exercicis amb estructures escèniques i coreogràfiques: bastons, cèrcols, panderos, cavallets, moixigangues, dracs, mulasses, diables, i un llarguíssim etc.
Els Balls parlats o amb parlaments
Són una manifestació de teatre popular on es combina la dansa i un text o relat de caràcter popular. Es dóna principalment a les comarques de la Catalunya Nova i es representen habitualment durant les festes del poble. Generalment, es desenvolupen al carrer i tenen un caràcter itinerant.
Són representacions en que la part parlada prima sobre la coreografia, música o pirotècnia. Es representen llegendes profanes o d'històries de sants, així com escenes còmiques, de sàtira i de crítica social.
Existeixen també altres tipus de balls amb parlaments en que la la part parlada no és imprescindible, mentre que sí que ho són la música i la coreografia. És per això que no els podem considerar pròpiament un ball parlat. A tall d'exemple, hi trobem el Ball de Gitanes, el Ball de Pastorets, el Ball de Cercolets entre d'altres.
Documentació a:
Petit assaig sobre els diversos models festius catalans actuals al Principat Bienve Moya.
Torredembarra sur mer Josep Bargalló