El tram mitjà del Fluvià: De Besalú a Bàscara

Deixant enrere la Garrotxa, el Fluvià rep les aigües del Ser que li aporta un bon cabal d’aigua. A partir d'aquí, hi circula a través d'uns congosts excavats per mitjà de l'acció de l'aigua, deixant veure la composició del terreny format per conglomerats de còdols i graves, clarament visibles al cingle on s'alça la interessant ermita de Sant Miquel de la Roca, prop del jaciment ibèric del Portell.

Al Pla de l'Estany, el Fluvià, manté un dels trams més naturalitzats i bonics. Des del camí de les rescloses fins a Orfes, el riu baixa elegant i tranquil entre boscos i petits nuclis rurals, lluny de grans ciutats. Tot i que només alguna extracció d’àrids i granges de porcs, distreuen el paisatge on predomina el blau de l’aigua i el verd del bosc de ribera.

A partir d'ara passa entre turons i petites planes agrícoles, dibuixant meandres suaus, deixant al descobert petits penya-segats i amb algunes illetes i zones amb codolars. El tram mitjà del Fluvià, que circula entre petits poblets com Esponellà, Vilert, Orfes, Parets d’Empordà... té un encant especial, el que Josep Pla anomenava “Terraprim d’Empordà”.