El tram mitjà del Fluvià: de Besalú a Bàscara

El tram mitjà del Fluvià: de Besalú a Bàscara

Deixant enrere la Garrotxa, el Fluvià rep les aigües del Ser, que li aporta un cabal d’aigua important. A partir d’aquí, el riu circula per congostos excavats per l’acció de l’aigua. Així, es fa visible la composició del terreny, format per conglomerats de còdols i graves. Damunt de la cinglera, abans d'arribar a Esponellà, s’alça la interessant ermita de Sant Miquel de la Roca, situada prop del jaciment ibèric del Portell.

Al Pla de l’Estany, el Fluvià manté un dels trams més naturalitzats i bonics. Des del camí de les rescloses fins a Orfes, el riu baixa elegant i tranquil entre boscos i petits nuclis rurals. A més, es manté lluny de grans ciutats, fet que reforça la seva calma. Encara que hi ha alguna extracció d’àrids i algunes granges de porcs, el paisatge continua dominat pel blau de l’aigua i el verd del bosc de ribera.

A partir d’ara, el Fluvià passa entre turons i petites planes agrícoles, i dibuixa meandres suaus que donen forma al seu curs. A més, deixa al descobert petits penya-segats, illetes i zones amb codolars. Finalment, el tram mitjà del Fluvià, que circula entre poblets com Esponellà, Vilert, Orfes o Parets d’Empordà, conserva un encant especial.

És el paisatge que Josep Pla anomenava el “Terraprim d’Empordà”.