La Festa Major ... Històricament en el model festiu de la Catalunya Nova -fonamentalment el Camp de Tarragona, el Penedès, el Garraf i l'Anoia- era clarament diferent al de la resta del país. Colles de la mateixa població -o algunes que venien de fora- formaven els elements que el composaven, com els castells, diables, bestiari, danses, balls o imatgeria.
Aquest model, que té un origen medieval, parteix basicament del vell model de la festa del patró o patrona de la vila. Tenen una estructura festiva tradicional -amb les variacions locals- que es basa en el seguent model:
Lectura del prego de la festa i tronada o dispar de morterets a la vigília. A la nit castell de focs artificials i revetlles.
El dia principal: El despertar dels veïns amb musica: "les matinades". Processo o cercavila d'anada a l'ofici religiós amb el components seguici i les autoritats municipals. Exhibició dels exercicis dels balls participants a la plaça i actuació castellera, per acabar-ho al vespre amb l'ofrena al patró amb la corresponent processó o cercavila.
Incorpora també "diversions modernes": esports (sobretot futbol i ciclisme), el cinema, teatre i altres arts visuals. Segons la importància de la festa major, aquesta seqüència pot durar, la vigília i el dia, o dos o tres o més dies.
Finalment, amb la recuperació democratica i identitària a les darreres dècades del segle XX, va tornar a ressorgir amb força aquest model.
Cercaviles i processons.
En el segle XIV, trobem ja diverses danses gremials integrades en processons com les de Corpus o les dedicades a honorar els seus sants patrons o patrones. Aquestes danses o entremesos, a la Catalunya Nova van prendre el nom de "Ball" i van augmentar notablement la seva presència al seguici popular entre els segles XV i XVII.
Amb el pas dels temps s'anaren incorporant a la Festa Major. La processó religiosa anà convertint-se en seguici o cercavila amb la participació de una gran munió de "balls" i altres exercicis amb estructures escèniques i coreogràfiques: bastons, cèrcols, panderos, cavallets, moixigangues, dracs, mulasses, diables, i un llarguíssim etc.
Els Balls parlats o amb parlaments
Són una manifestació de teatre popular on es combina la dansa i un text o relat de caracter popular. Es dona principalment a les comarques de la Catalunya Nova i es representen habitualment durant les festes del poble. Generalment, es desenvolupen al carrer i tenen un caràcter itinerant. Són representacions en que la part parlada prima sobre la coreografia, música o pirotècnia. Es representen llegendes profanes o d'històries de sants, així com escenes còmiques, de sàtira i de crítica social.
Existeixen també altres tipus de balls amb parlaments en que la la part parlada no és imprescindible, mentre que sí que ho són la música i la coreografia. És per això que no els podem considerar pròpiament un ball parlat. A tall d'exemple, hi trobem el Ball de Gitanes, el Ball de Pastorets, el Ball de Cercolets entre d'altres.
Referencies utilitzades en el text
BIENVE MOYA. Petit assaig sobre els models festius catalans actuals
JOSEP BARGALLÓ. Torredembarra sur mer - Balls parlats