Segon intent d'acostar-me al peu del Salt de la Coromina. Aquest cop hem assolit l'objectiu previst, amb el guiatge d'en Ramon Roura -tot un expert en l'entorn de la Garrotxa i un magnífic fotògraf-.
Ben aviat hem deixat el camí i la resta ha estat tot grimpant pel mig de la riera -tot vigilant no relliscar pel gel que hi havia. o buscant el millor pas en trams molt embardissats. L'esforç ha valgut la pena, l'espectacle visual ho mereixia. Un cel gris i planer, un gran contrast entre la lluminositat del cel i el gel que cobreix el saltant i els arbres i pedres del voltant ha dificultat la sessió fotogràfica de la que en podeu veure aquestes imatges.
Totes son molt guapes,però em quedo amb la primera,es impresionant!!!!
Una abraçada.
Molt agrait Jordi,
Va ser una molt bona sortida, amb dificultat d’accedir-hi i fred.
Hola Jordi. veig que fotograficament parlant, tampoc va estar malament, no? D’entre les que has penjat, la 3a la trobo molt encertada del paisatge que vàrem trobar. Fins la propera.
Molt agraït Ramon. Es cert, hi ha molt poc processat i he intentat copsat la visió que vaig rebre del moment.