El desert egipci amaga un espectre cromàtic molt sorprenent: del blanc pur al negre més intens. Aquesta dicotomia fascinant es manifesta de manera espectacular en el Desert Blanc i el Desert Negre, dues joies geològiques del país.

Lluny de l'estereotip de dunes daurades i cels blaus intensos, el Sàhara el Beydsel Sàhara el Beyds (Desert Blanc) és un paisatge surrealista esculpit pel vent i l'erosió durant milions d'anys. Formacions de creta blanca, d'una blancor immaculada, s'alcen com escultures naturals, algunes amb formes que recorden bolets, d'altres, animals fantàstics o fins i tot esfinges.

Al capvespre, els raigs del sol pinten aquestes estructures de tonalitats rosades i ataronjades, fins que amb la foscor llueix el mantell d'estrelles.

A poca distància, el paisatge es transforma radicalment.

Aquí, les dunes estan cobertes de petites pedres volcàniques negres, resultat de l'activitat volcànica prehistòrica. La foscor de les roques contrasta amb la sorra ocre, donant al paisatge una aparença austera i dramàtica.

Així doncs, el desert egipci és un testimoni silenciós de la força de la natura on l'esclat del passat geològic es fa palpable a cada pas.

Egipte no només ofereix piràmides i temples, sinó també una paleta de colors inesperada en els seus deserts.

Del blanc cegador al negre profund.