El cap de setmana festiu s’inicia amb l’encesa de les tronques amb els primers instants del divendres i que es mantenen enceses fins les darreres hores de diumenge. Les tronques són grans troncs o arrels de carrasca, ametller o algun arbre de ribera que arrossega el riu. Durant tot el cap de setmana són lloc de reunió per parlar, escalfar-se del fred intens del gener i rostir algun producte de la matança.
Ja divendres al matí alguns membres de la santantonà passegen l’esquellot, gran esquella que produeix un so greu i característic. Instants més tard els gaiteros, nom que a la comarca dels Ports reben els dolçainers, i els tabalers ixen a tocar la despertà.
Durant tot el matí es busca la llenya tallada una setmana abans i s’ultimen els preparatius per al moment més intens i esperat, a la plaça hi ha una barreja de nervis, inquietuds i emocions. Quan toca la una de la vesprada al vell rellotge de la façana de l’Ajuntament, els xiquets i les xiquetes de l’escola s’agafen a la corda amb tota l’energia possible per fer pujar el maio, el pi més important que es va tallar el segon dia de Nadal.
A continuació es van clavant les costelles, un total de sis, tres cap a l’oest i tres cap a l’est. L’esquelet nu de la barraca té forma cònica, només trencada per la capolleta (part superior d’un pi que s’ha afegit durant el matí). Tot seguit es claven els cimals, troncs de roure que faran de sostre de la barraca i suport per vestir la part superior de la barraca. A partir d’aquest moment es vesteix la barraca amb ginebre, carrasca i pi, ocultant les costelles i deixant el ramatge el més regular possible.
