Caminar amb un objectiu fixat i fer un reportatge fotogràfic és pràcticament incompatible: o fas una cosa o l’altre. Malgrat això vaig intentar recollir algunes pinzellades dels pobles berbers i de la seva gent durant un trekking per l’Alt Atles marroquí.
 |
| Travessant el poblat – Foto Juanki |
Al marge de portes, finestres, línies elèctriques i demès he volgut incorporar les persones, amb la dificultat que comporta recollir escenes amb la màxima espontaneïtat. La població en general no esta predisposada a que li facin fotografies -suposo que som molts els occidentals que hi hem anat a fer el mateix- ara bé, si afluixes 4 calerons, les coses canvien …
 |
| Aït Aissa |
 |
| Ferratge pels animals |
“Visto lo visto” hi havien moltes més possibilitats d’imatges. El resultat és millorable, però crec que prou satisfactori per tal de publicar-ho, així que ……
Berbers
La paraula berber que sovint s’usa per a referir-se a aquest poble prové de la paraula llatina barbarus (bàrbar), mentre que el poble mateix s’autoanomena amazigh (persona lliure, en plural imazighen).
Els berbers són un poble del nord de l’Àfrica que habiten en grups compactes, generalment a la muntanya, al Marroc (Rif, Atles i Sus) i a Algèria (Cabília, Aurès, Mzab i Ahaggar), però també a Tunísia, Líbia, Egipte, Mali, Níger i algunes tribus a Mauritània, el Txad i Burkina Faso. Rarament són nòmades -llevat de grups com els tuareg-, habiten generalment en cases de tipus mediterrani amb terrassa i, els de l’interior, en tendes de planta quadrangular.
 |
| M’zzik |
Els berbers no han demanat mai autonomia política, però sí el reconeixement de la seva cultura com a part integrant dels estats que la formen. Tant sols al Marroc hi ha un Haut-Commissariat à l’amazighité amb competències per a desenvolupar l’ensenyament en amazigh, però es tracta d’una mesura político-administrativa.
El seu origen resta pel moment desconegut, gràcies a les restes arqueològiques es pot afirmar que els amazics estan presents en el territori on es troben avui des de la més remota antiguitat. Per tant, se’ls considera la població autòctona del nord d’Àfrica.
Bon dia Gemma i benvinguda…. moltes gràcies per la visita i el comentari. Veig que ajuntem dues grans aficions… la imatge i el bon menjar… haurem de proposar una activitat plegats !!!!
Hola,
He arribat a tu a través el blog de l’Eva Cabezas, i m’agrada molt, les fotografies i les excursions. Ja veig que també m’hauré de fer seguidor teu!
Continuu fent un tomb pel blog.
Una abraçada!