El Noc d'en Cols, al costat de Can Sabata, era una fàbrica de barretines, que també fabricà mantes per a l'exèrcit. A diferència d'altres molins, amb l'aigua d'un corrent subterrani, que segons diuen llisca des de la Vall d'en Bas, es generava l'energia per moure els batans.
En un molí draper, el noc era un joc de dues grans maces. Servien per netejar o consolidar la tela teixida, tot batent les teles per donar-los consistència. La forma més coneguda consisteix en unes maces de fusta mogudes per una roda d'aletes. De manera que s'alcen i baixen i peguen un cop a les teles o troques col·locades dins un recipient amb aigua.
Avui de l'antiga fabrica ja no en queda res. Val a dir que l'aiguat del 40 també la va tirar a terra i sols en queda algun mur integrat en el paisatge. Sí, que es conserva el canal per on circula l'aigua de la deu cap a la caseta on hi ha la turbina. Aquesta, generava la força per moure els batans i si es connectava a l'alternador, produïa electricitat que fins i tot arribava al Mas les Cols.
Del noc, avui.
Altrament, al noc d'en Cols, també es conserva l'ariet: un giny on l'aigua entra amb velocitat per un tub a una esfera de ferro colat que té una membrana que puja quan entra l'aigua i baixa quan surt. Com a resultat d'aquest moviment pot fer pujar l'aigua molts metres i desplaçar-la a força distància, tot i que hi ha molta pèrdua d'aigua en tot el sistema. Fins i tot, segons m'explica en Quim, l'aigua de la deu del noc, arribava al mas.
Altres publicacions d'Art i turbines al Fluvià














És una important eina, doncs tot i que en sóc veí, sempre m’havia errat pensant que un noc
era una deu. Pels que no heu sentit mai el so de l’ariet, en aquesta zona en hi ha, són els
“metrònoms” de les vides dels veins.
Jordi, es un gran plaer mirar aquestes fotografies que copsen perfectament la realitat del lloc.
Moltes gràcies Narcís.
Una mica aquest és l’objectiu del projecte. Recollir la vida, que hi ha o hi havia al Fluvià.
Molt agraït per la teva colaboració i la dels teus veïns.
6 de març de 2025 at 6:00 pm
Gracies Jordi per immortalitzar les eines i racons que els avantpassats feien servir pel seu
treball. I com no, per fer-nos reviure la seva història.
Enhorabona pel treball i dedicació.
Moltes gracies Josep, cel-lebro que t’agradi el meu treball
Per mi no es mirar unes fotografies i llegir els contextos de la seua evolució, per mi és gaudir
amb mirada i la lectura. Gràcies, Jordi.
Moltes gracies a tu Carmina