El desert egipci amaga un espectre cromatic molt sorprenent: del blanc pur al negre més intens. Bàsicament, aquesta dicotomia fascinant es manifesta de manera espectacular en el Desert Blanc i el Desert Negre, dues joies geològiques del país.

Sobretot, lluny de l'estereotip de dunes daurades i cels blaus intensos, el Sahara el Beyds (Desert Blanc) és un paisatge surrealista esculpit pel vent i l'erosio durant milions d'anys.  En conjunt, formacions de creta blanca, d'una blancor immaculada que s'alcen com escultures naturals, algunes amb formes que recorden bolets, d'altres, animals fantàstics o fins i tot esfinges.

Al capvespre, els raigs del sol pinten aquestes estructures de tonalitats rosades i ataronjades, fins que amb la foscor llueix el mantell d'estrelles.

De manera paral·lela, a poca distància el paisatge es transforma radicalment.

Per l'altre cantó, el desert negre. Aquí les dunes estan cobertes de petites pedres volcaniques negres, gràcies a l'activitat volcanica prehistòrica. Tanmateix, la foscor de les roques contrasta amb la sorra ocre, donant al paisatge una aparença austera i dramàtica.

Així doncs, el desert egipci és un testimoni silenciós de la força de la natura on l'esclat del passat geològic es fa palpable a cada pas. Es per això que Egipte no només ofereix piramides i temples, sinó també una paleta de colors inesperada en els seus deserts. Del blanc cegador al negre profund.