La paraula pot portar-nos a confusions, pots dir un t’estimo per telèfon, com aquell qui diu “adéu” o fins i tot un t’estimo carregat de significat, però que pel to, sembli un t’estimo normal, un t’estimo de cada dia.
Jugar amb la veu, el context, la mirada, no cal encaparrar-se buscant paraules, sols fer servir les que ja tenim al nostre costat, que els sentiments surtin del cor i no de les falanges dels dits.
 |
| Lligats al pont |
“No sabes dar besos … Pero es más por no saber dar que por no saber besar.”
“Ja en som dos” jo t’estimo i tu també. Te quiero (et vull) n’és un el que estira, que exigeix l’altre quasi no hi participa, sols es deixa portar, sense prendre cap iniciativa.
Em fa riure, m’eixuga les llàgrimes, m’abraça, m’ha vist triomfar, m’ha vist fallar, em renya, em manté fort. Mes enllà dels sentiments, mes lluny dels pensaments, hi ha un raig de llum, que et mira de veritat i sempre et fa costat.
“Más no saber dar que no saber besar”
“Más no abrazar que no saber”
 |
| Banc de dades |
 |
| Dues parelles – Ja en som dos – |