El Fluvià abans de seguir el seu curs cap a l’Empordà, ha de creuar Olot.
Molt més que una línia d’aigua, el riu ha modelat el paisatge urbà. Una ciutat que, tot i el seu origen volcànic, té en el Fluvià un dels seus elements identitaris.
A Olot, el Fluvià combina natura i ciutat. Des de les fonts fins a les rescloses que en dominen el pas més baix, el riu es mostra canviant i ple de matisos. Els seus marges, sovint coberts de verns, pollancres i freixes, són espais de trobada per a caminants, ciclistes, fotògrafs…
Altrament, avui, el riu conviu amb zones de lleure, on es converteix en escenari d’activitat esportiva, de jocs infantils i de passejades tranquil·les.
A més, els ponts que l’encreuen —com el de Sant Roc, el de les Móres o el de Sant Francesc— són autèntics miradors. Sota ells, el soroll de l’aigua acompanya el trànsit pausat de la gent i el pas de les estacions.
El Fluvià ha estat també un motor històric. Durant segles, les seves aigües van moure molins i van donar vida a petits tallers que aprofitaven la força hidràulica. Les fonts i rescloses, com la de les Tries, conserven encara l’encant d’un temps en què l’aigua era recurs i símbol alhora.
Creuar Olot pel Fluvià, és mirar-lo des d’un altre angle.
Les vegades que hi he passat i amb tràfec del dia a dia ens oblidem d aquesta mirada poetica. Gracies Jordi!
Moltes gràcies Inés, és ben veritat, el tràfec del dia a dia a vegades no ens deixar mirar el que tenim al costat de cada.
El Fluvià,pensar que ens hi anavem a banyar de petits,quan el riu encara era riu…Gràcies Jordi per recordar-nos la bellesa que tenim a tocar a casa.Els d’Olot tenim molta sort i de vegades ens cal que algú parli i mostri el que a voltes no hem valorat prou.Agraiment infinit pel que fas.”Olot e molt maco! I tu també…
Moltes gràcies M. Àngels d’aquell noi de Vilanova …
Les vegades que hauré fet, si no tot, part del recorregut que descrius
Xulo, xulo
Ja et crec Ramon …
Moltes gràcies pels teus comentaris
Molt bon projecte Jordi en el text i en les fotografíes.
Moltes gràcies Enric, ben aviat publicaré aquest tram de riu al “Capturar”.
Gràcies Jordi. Quina alegria, calma i tranquil·litat per la meua ment. Aquestes fotos et conviden a parlar amb tu mateixa.
Moltes gràcies Carmina