A tocar del riu Fluvià, hi trobem el molí de Sant Roc, una de les joies patrimonials d’Olot. Es remunta al 1601 quan el notari Bassols en va autoritzar la construcció per aprofitar la força de l’aigua i fer funcionar aquest molí.

L’edifici, aixecat amb pedra volcànica i carreus ben tallats, conserva encara avui la seva estructura original. En els soterranis s’hi trobaven les moles, el trull i els engranatges que permetien moldre cereals i convertir-los en farina. Actualment, és un habitatge particular, on viuen la Carme, la Teresa i en Narcís, fills dels darrers moliners, l’Enric i l’Àngela.

El sistema hidràulic que alimentava el molí era un enginy remarcable: una resclosa i un canal portaven l’aigua fins a la bassa. D’allà, a través d’una galeria excavada en roca calcària, es regulava el cabal mitjançant comportes. Gràcies a aquest mecanisme, s’hi podia moldre blat, blat de moro i fins i tot treballar draps vells per a la fabricació de paper. Altrament amb el temps, s’hi van incorporar innovacions com el triturador de martells que en va ampliar les possibilitats productives.

Tot i patir greus desperfectes durant la riuada del 1940, el molí es va reconstruir i va continuar actiu fins als anys 1970, quan la molta tradicional va decaure davant la força de la indústria farinera moderna.

L’entorn del molí és igualment excepcional: el pont de Sant Roc, també de pedra volcànica, i el passeig arbrat de plataners del segle XIX ofereixen un espai on patrimoni i natura conviuen en harmonia.

Des del 2004, el molí de Sant Roc està declarat bé cultural d’interès local, un reconeixement per un espai que explica la història d’Olot a través de l’aigua i l’enginy humà.