El salt de Plens és el moment culminant de La Patum, l’apoteosi de la festa.
Estan documentats des del 1621 i es creu que deuen el seu nom al fet que van plens de foc. Són, doncs, dimonis plens de foc.
Fins a finals del segle XIX, els Plens evolucionaven únicament al so del Tabal, però des d’aleshores, salten amb la música genial i enardidora que va compondre el ‘Quimserra’.
Els membres de la comparsa de Vestidors de Plens i Maces, tenen força feina i a la plaça de la Ribera, les vigilies s'encarreguen de muntar les carotes, es a dir posen els fuets a les banyes i els lliguen amb cordills rossos i, en acabat ho embolcallen amb vidalba, l'herba tradicional de la Patum. La vidalba (Clematis vidalba) és una liana autòctona molt comuna a Catalunya i que es troba, principalment als boscos humits d’alzinars i rouredes mediterrànies, també és comú trobar-ne pels marges. La brigada municipal de jardineria de Berga la recull per vestir, any rere any, les carotes dels Plens de Patum.
El dissabte de Patum un cop preparades les caretes del salt de plens del diumenge surten de processó amb el seu patró, Sant Ceferino.
Aquesta processó per a molts desconeguda és una iniciativa dels últims anys, tot i que la història del patró es remunta a la dècada dels vuitanta. Sant Ceferino va néixer un sopar de dissabte entre tertúlies, rialles. La comparsa volia tenir una icona sagrada i “algú a qui encolomar la culpa”. Els membres de la comparsa porten a Sant Ceferino –una petita estàtua del patró- entre fuets de ple i corones de vidalba fins a la plaça de Sant Pere.
Així que comencen els salts de les diferents comparses a la plaça de Sant Pere, a baix 100 plens pasen per les mans dels vestidors. Primer pasen a recollir els vestit, les benes, el fuets de la cua i del cap i la bengala per l'acompanyany durant el salt.
Comencen amb tres els fuets a la cua i despres serà el moment de possar-se la carota. Quilos i quilos de vidalba, metres i metres de cordills.
Una tasca poc vistosa però imprescindible per fer realitat un dels moments àlgids de la festa. A cada salt, 100 plens amb 900 fuets al cap i a la cua. Tothom té una tasca per fer entre mig de rialles, somriures còmplices i espurnes als ulls: torna a ser Patum. «Ja hi tornem a ser!»
S’apaguen els llums i comença la música, la plaça esdevé un infern que s’omple de foc amb uns mil fuets cremant alhora. Val a dir que el nombre de Plens s’ha anat multiplicant al llarg dels segles. El segle XVII hi ha documentats dos diables, abans de la Guerra Civil en saltaven 4, 8 o, com a molt i de forma excepcional, 12. Quan l’any 1916, amb motiu de La Patum extraordinària que es va celebrar per a la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, es va fer un salt de 16 Plens, la gent va creure que hi havia massa foc a la plaça i que tot plegat suposava un perill. Més endavant en van saltar 40, nombre que s’ha anat incrementant fins al centenar que salten actualment.
Clica aquest enllaç per veure la resta de reportatges de La Patum.
Clica aquest enllaç per veure la totalitat del Projecte "De Festa i Festers".
Més informació en el següent enllaç: La patum
M’ha encantat el reportatge, no només les fotografies, sino també la història de la festa en si.
La veritat és que a banda de les imatges que posen cada any a les notícies i que em semblen un correfoc més, m’ha agradat molt descobrir el muntatge, vestuari i història d’una festa molt coneguda, que no m’havia cridat mai l’atenció i que ara em miro i em miraré amb uns altres ulls.
Només em queda anar a visitar-la en primera persona.
Hola Anna,
Si, el que es veu en els mitjans de comunicació a vegades té un biaix. Tenen tendència a uniformitzar la cultura per fer-la entenedora i única.
La diversitat que aporta es el que ens fa culturalment més rics.
Moltes gràcies pel teu comentari.