A l'entroido de Laza, el "peliqueiro" n'és el personatge central. Tanmateix, té un triple poder: religiós, judicial i social. Així, la mitra simbolitza el poder religiós; la jaqueta representa l’autoritat judicial; finalment, el seu rol social es manifesta en les prerrogatives com a autoritat del cicle i en el manteniment de l’ordre.

La disfressa està feta totalment a mà. En particular, la jaqueta és curta i està coberta a l'esquena amb un mocador que, en molts casos, és un regal de la xicota. Així mateix, els pantalons són de lli, amb puntes i rivets de cotó. A més, porten camisa i corbata, mitges i lligams elegants de colors cridaners. A la cintura porten dues faixes i per sobre d’elles un cinturó amb sis esquellots que fan un gran soroll quan corren. A la mà duen una samarra: un bastó i símbol d’autoritat amb el qual obren el camí, saluden i castigen.

El nom prové de la paraula "pèlica", pelatge sec de gat (avui la majoria són sintètics) que cobreix la part posterior de la màscara. La "cara" està feta de fusta de vern o bedoll, rematada amb una mitra que porta pintada la figura d’un animal o una planta.

El dilluns és el dia en què afloren els rituals més primitius de l'entroido de Laza.

La plaça de la Picota acull terra, aigua, cendra, farina, formigues...

Al matí, amb la "farrapada" ningú no ha de sortir del poble sense rebre un "farrapo" (un tros de drap o sac remullat amb aigua i terra) a l’esquena.

A primera hora de la tarda té lloc la "Cascada de l’ase gitano": joves i noies, nois i noies recorren els carrers muntant rucs i carros.

Tot seguit, al capvespre, baixa la Morena —un cap de vaca de fusta que porta clavat un pal horitzontal en forma de cos, sota la manta del qual s’amaga un home. Vet aquí que ve acompanyada d’un ampli seguici (que, actualment, pot semblar excessiu) que llença farina i formigues per sobre dels assistents.

En poques paraules, ningú n'estarà fora de perill.