El darrer alè de l’estiu que arriba tard …
 |
| L’últim alè |
Un juliol anormalment fresc i plujós, un agost diguem-ne en que fa el que toca i a partir d’aquí poca aigua i el fred que no arriba. Una tardor tardana, una setmana encara no de pluja i finalment apareix el groc i el vermell als nostres boscos. Pim pam ….. el vent i la pluja tira les fulles a terra, tot a punt per hibernar a l’espera de les neus i del fred de l’hivern.
 |
| Aigua de tardor |
 |
| Rierol |
 |
| Darrer groc |
Ramon,
Gràcies per la teva visita. Del Salt del Roure no en vaig treure gaire res…. ja hi havia anat, en tenia dues sessions una amb neu i gel i una altra d’estiu.
David,
Encantat de la teva visita, espero que t’hagi agradat el que faig…
Molt bones, crack!!! T’envio una abraçada!!! Bon cap de setmana…
David Berruezo
… i les del Salt del Roure? Vinga va, que tinc ganes de veure-les. :))
Gràcies Ramon i Albert pels vostres comentaris.
Enguany l’estiu no vol marxar i no deixa anar el darrer alè abans de les primeres neus…. vindrà tot de cop.
Hola Jordi,
al final has trobat la tardor no? Molt xules les fotos.
precioses Jordi.
La tardor ens cultiva l’esperit i ens fa sentir més integrats a la terra a on hem de tornar, potser per això L’últim alè.
Salutacions.