Per Sant Joan: La nit més curta i el día més llarg.
No de cop sinó que día a día, el sol surt més aviat i es pon més tard. Això fa que per veure la sortida cal matinar molt i la bonança en la temperatura fa més agradable fer sordides a la nit. Si hi afegim que es comença a veure la Vía Làctia, els atractius son poderosos.
A la primavera encara no hi han les urbanitzacions de la costa a plena ocupació i per aixó no hi ha la contaminació lluminica que Hi trobem en ple estiu.
Acompanyo aquesta entrada d’un resum de les imatges de les darreres sordides que he fet a diversos indrets de la Costa Brava. Intentant agafar la lluna plena, les estrelles i fins hi tot en una nit de núvols, negre com la gola del llop a la Cala dels Gens.
Thanks for the post. awesome!
M’ha encantat especialment la primera, una preciositat
Moltes gràcies Eduard. Es ben be que cadascú te la seva mirada.
Moltes felicitats també pel teu blog. Es magnífic.