Voltant per l’Empordanet, tot observant el paisatge hem vaig adonar que literalment es complia allò de que el país era petit i que d’un campanar es veia el del poble veí. A la carretera entre Rupià i Parlavà s’en poden veure tota una colla de campanars: La Sala, Ultramort, Rupià, Parlavà …. i això va ser l’inici.
Entre el “País petit” d’en Lluís Llach i “El meu país” d’en Josep Pla he anat creant l’estructura i el contingut. Desprès recerca, lectura, parlar amb un, amb l’altre i sobretot moltes sortides ara el mati, ara a la tarda, amb el cel ras, amb núvols.
Des del mes de juny 2009 vaig estar embolicat amb aquest treball. Caçant campanars per l’Empordanet ... Un bon senyor que ens donà tomates a Pedrinyà, en Jaume que ens ensenyà el seu olivar i el seu corral a Canapost, les dificultats en trobar l’Ermita del Socors, els hereus del General Savalls, … i molts altres empordanesos que m’han ajudat i li han donat color.
Girona, octubre 2012
