Empordanet; Empordà petit, país petit (1)

Voltant per l’Empordanet
Voltant, per aquí i per allà, tot observant el paisatge hem vaig adonar que l'Empordanet, literalment complia allò de que el país era petit i que d'un campanar es veia el del poble veí. A la carretera entre Rupià i Parlavà s'en poden veure tota una colla de campanars: La Sala, Ultramort, Rupià, Parlavà .... i això va ser l'inici.
Entre el "País petit" d'en Lluís Llach i "El meu país" d'en Josep Pla he anat creant l'estructura i el contingut. Desprès recerca, lectura, parlar amb un, amb l'altre i sobretot moltes sortides ara el mati, ara a la tarda, amb el cel ras, amb núvols.
 Des del mes de juny 2009 he estat embolicat amb aquest treball. Caçant campanars per l'Empordanet. Un bon senyor que ens dona tomates a Pedrinyà, en Jaume que ens ensenyà el seu olivar i el seu corral a Canapost, les dificultats en trobar l'Ermita del Socors, els hereus del General Savalls, ... i moltes altres empordanesos que m'han ajudat i han donat color. Amb altres fotògrafs i els bons amics que m'han "aguantat" i sobretot ajudat a que aquest treball, per fi estigui acabat.
Aquesta és la primera entrada del treball que tot just ara estic acabant i que el podreu anar veient en els enllaços que deixo a continuació.

I també ...


2 thoughts on “Empordanet; Empordà petit, país petit (1)

  1. Ben segur que serà un plaer gaudir de la teva mirada acaronant l’Empordà. Estaré pendent de les teves entrades d’aquest nou treball.
    M’encanta aquesta dels arrocers.

    Salutacions Jordi.

Comments are closed.