El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent, el Rosselló i el Vallespir.El cim, la pica del Canigó, fa 2.784 metres. Malgrat la seva altitud moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus a causa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, cosa que la fa més aparent que altres muntanyes.
El Canigó és una muntanya que té un valor simbòlic important per als catalans. És amb la Renaixença, que passà a ser un dels més importants símbols nacionals. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren molt abans que la Catalunya del Nord passés a formar part de França.
El catalanisme situa al comtat de Rosselló l’origen de Catalunya com a nació. Tot açò fa que el Canigó simbolitzi el naixement de la nació i la llengua catalana i aquestes tesis també serveixen per a la reivindicació de la catalanitat de la regió. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord.
Començo aquesta volta pel cim del Canigó des de dalt del Puig Neulós. Les imatges varen ser fetes en dues sortides diferents al gener de l’any passat.
El Canigó era al bell mig de Catalunya. Però com sempre, en una guerra entre monarquies franceses i espanyoles, els que vàrem sortir perdent vàrem ser els catalans. Això era Catalunya només 50 anys abans de la desfeta final de 1714.
Per cert, bones fotos 😉
Un cim emblemàtic i que un símbol de catalanitat avui fora del territori.
El canigó es una montanya màgica i un lloc que estimo molt. He pujat quatre cops,per un cantó i per l’atre i es una passada de maco.
Una abraçada.
Totalment d’acord Jordi, jo hivaig pujar per la “xemeneia” i va ser una bona experiència.