Preocupacions, cabòries, núvols foscos al damunt nostre amenaçant turmenta … anem acumulant tensions que ens generen dificultats per suportar eficientment el nostre dia a dia. Les persones tenen un límit, cadascú te el seu alguns mes llarg i d’altres mes curt.
La solitud, la manca d’amics de debò (d’aquells amb qui de veritat pots buidar el pap), la vergonya del que diran, un mal entès concepte d’estatus social ….. tot plegat afavoreix que anem omplint les nostres reserves i si no trobem sistema de buidar, finalment acabarem rebentant el dipòsit.
Escriure-ho: les nostres cabòries, els nostres pensaments, pot ser un bon remei.
– A vegades fa pensar que pots estar fent una edició d’un diari mes “típic de l’adolescència” que altre cosa.
– A vegades tant sols per l’exercici que representa el posar ordre a les pròpies idees ja n’hi ha prou.
Cal rellegir el que un ha escrit, per corregir, però sobretot per la reflexió mes serena. No tot el que s’escriu te per finalitat ser llegit.
– A vegades no supera la pròpia critica i ho llançarem directe a la paperera.
– A vegades sols cal s’escrigui ja que sols ha de ser llegit per qui ho ha escrit.
– A vegades ho guardarem no sabem ben be perquè.
– A vegades fins hi tot ho publicarem en algun entorn … Un blog per exemple ?
Hola Jordi¡¡
Ja veus, fà quatre dies en una auditoria ( et dono pistes ) em deies que tenies un blog, avui t’escric jo, son n’enric. No tinc per costum escriure, però si pensar, repensar les coses , el perquè de les coses, donar-li voltes, buscar explicacions. les coses no passen perque sí, sobre tot cap on anem, tanta pressa tenim per arribar?, arribar on ?, i quantes mes voltes li dono soc de nou al punt de partida ¡¡. Es millor deixar-se dur?, podem controlar l’entorn ?. Formem part d’un tot tant inmens que te el seu temps del dia a dia, i aquest es tan lent que potser val la pena gaudir d’aquest temps sense escalfar-nos el cap, tot i que no es fàcil.
Salutacións
Provaré d’escriure el què penso, si em funciona ja t’ho faré saber. Encara que hauré de buscar el moment (o moments) per poder-ho fer, jo no vaig amb bus (ni per baixar ni per pujar), vaig a peu i si no miro per on camino igual em menjaré algun fanal o alguna senyal.
Anna