Dies enrrera l’Antoni Bassas i l’Adolf Beltran reflexionaven i preguntaven: El treball dignifica?
Tots tenim la nostra experiència personal al respecte.
L’escolta d’algunes de les opinions, cites i reflexions que s’hi varen abocar em suggereix escriure-les.
– Pobre d’aquell que es confongui amb la seva professió.
– Pobre de qui visqui per treballar en comptes de treballar per viure.
– El treball es el refugi del qui no te res a fer.
– Quina dignitat hi ha en treballar 10 hores al dia per 1000 € ?
– Treball digne: horari digne un sou digne i que et sentis be amb el que fas.
– Treball a mig camí sofriment o alliberament.
Per sort, crec que hi ha poca gent que es confongui amb la seva professió, llàstima que estigui concentrada en un sol lloc …
No es poden ni imaginar el que es perden per viure per la feina, perque la unica recompensa que treus de la vida es VIURE-LA !!!!
La dignitat, no la fan els diners, la dignitat es de cada un de nosaltres, sempre i quan gaudim del que fem ….
Potser hauriem de buscar una definició al treball digne, no creus ????
De la última frase, uffffff, no se realment que dir…., pero sigui el que sigui, SEMPRE ALLIBERAMENT !!!!