En feia molts d’anys que no hi anava i aquest mes de novembre, amb els amics d’Anem a Caminar, dues sortides montserratines diguem-ne que poc típiques. (Fotografies de les sortides)
Dues sortides molt boniques.
És el que té la muntanya de Montserrat, que passis per on passis enganxa i encara més si ho fas per camins poc transitats per sota d’agulles emblemàtiques, el Cavall Bernat, la Prenyada, la Mòmia, …
 |
| El Cavall Bernat sota la boira |
 |
| Els frares |
Muntanyes, paisatge i un bon feix de records. La primera vegada en unes vacances familiars a les cel·les, les trobades de joves a Santa Cecilia, més reivindicatives de llibertats que altra cosa, les pujades a peu amb la Geltrú, i tantes d’altres …
Tot caminant, observant i recordant, encara hi ha hagut temps per captar alguna imatge amb la petita P7100.
 |
Molt guapes aquestes imatges de Montserrat Jordi!!!!!!!!
………..Quan vulguis tornar-hi si et sembla bé m’ho dius, ja que visc a a quatre passes de Montserrat (sant Vicenç de Castellet), i no em fa rés anar-hi a passar una estona!!!!!!!! ;-)))))
Salut!
Encantat de tornar a compartir una sortida. Aquestes han estat fetes amb la compacta P7100 de nikon, tot caminant, sense aturar-se quasi gens. Ja se sap, o camines o fotografies, les dues coses a l’hora son dificils de compaginar.
pełne uroku kadry…, pozdrawiam
Moltes gràcies -dziękuję- Barbara.
Precioses!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Fa molts i molts anys que no vaig a Montserrat i és un lloc preciós, t’han quedat genials.
Una abraçada!
Montserrat és un lloc que visitem i sempre ens queda en el record per tornar-hi. Es la màgia que té aquest massis.
Moltes gràcies per la teva visita i comentaris.
Unes grans captures gairebé tocant el cel. Jo no he pujat mai tant amunt, de totes maneres ara fa força temps que no hi he estat. Serà qüestió de tornar-hi.
Una abraçada
Moltes gràcies Josep.
No es tan amunt, caminant una estoneta adquireixes una visió espectacular.