Aprofitant la lluna nova de maig (dimecres dia 25) i que la via làctia comença a ser visible a una hora relativament còmode, el passat cap de setmana he aprofitat per visitar un parell de localitzacions que feia dies que les tenia “enfilades”.
A Albanyà presumeixen de tenir el cel més net -de contaminació lumínica- de les comarques gironines. També tenen un bon recull d’ermites que poden ser un bon motiu de visita nocturna, per combinar-les amb estels. Vaig triar Sant Miquel de Bassegoda, al peu del cim del mateix nom, que separa les comarques de la Garrotxa i l’Alt Empordà. Un paisatge no massa explotat i que val bé la pena acostar s’hi.
Dissabte la sortida ha estat arran de mar, resseguint la costa de Cadaqués nord enllà, a la recerca de la foscor i un paisatge que aporti un motiu fotogràfic, més enllà del cel estrellat.
En les dues sortides, els núvols ens varen respectar i la il·luminació dels pobles veïns no ha estat una dificultat insalvable. Ja me’n direu.
Un cap de setmana ben aprofitat, i bon recull d’imatges. M’agraden sobretot les de l’ermita, has sabut trobar un bon enquadrament tenint en compte que el lloc està força enclotat entre la vegetació.
Moltes gràcies Miquel,
Si a les dues coses, dues nits aprofitades i l’enquadrament de l’ermita força difícil. Pel que he vist els propers mesos encara serà pitjor, ja que la via làctia serà cada cop més vertical.