En Quico de cala Estreta

Cala Estreta és una platja a la zona de Cap Roig, ben be al davant de les Illes Formigues. En aquest indret s’hi pot trobar una típica barraca de pescadors de la que ja se’n té referència en el segle XVI. Actualment es de caràcter públic, rehabilitada per l’Ajuntament de Palamós un cop cedida per la Generalitat de Catalunya.

Un veí de Palamós – en Quico –, de forma voluntària va fer-se càrrec de la barraca en els anys que estava molt malmesa, tot netejant- la, recollint llibres, dibuixos i compartint conversa i menjar amb els visitants de la cala. Aquesta dedicació no va ser sempre ben vista per les autoritats municipals, que varen intentar fer-lo fora un parell de vegades.

A en Quico els atzucacs de la vida el varen portar a viure a cala Estreta de forma estable, tot renunciant a la vida urbana estàndard però no ha renunciat del contacte amb la gent. A la barraca hom hi pot trobar, aigua, cafè i la seva “aigua de València” els dies assenyalats i les nits de lluna plena. Però sobretot s’hi pot trobar bona conversa, amanida amb les seves frases, fetes d’un aiguabarreig d’idiomes. No viu aïllat a la cala, canta en un cor de gospel de Palamós, manté un bon tracte amb “els seus veïns del “Benelux” i baixa a la vila a veure les amistat i a “tirar la primitiva”.

No li agrada que diguin “la seva cala” ni “la seva barraca”, ni que sigui tant sols una forma de parlar. Creu que no hauria d’existir aquest sentiment de propietat.

N’ha passat de tots colors: “el Glòria” el va agafat tornant d’assaig del cor de gospel i va aixoplugar-se a la barraca d’en Dalí amb una manta tèrmica que duia a sobre. Ha passat el confinament de la COVID... Sempre sobreposant-se a les dificultats i viu amb allò que la vida li porta.

Els atzucacs de la vida el varen portar a viure a cala Estreta de forma estable, tot renunciant a la vida urbana estàndard.

Pots veure la resta de reportatges d'aquest projecte a: Projecte Insòlits