El riu arriba al seu final i buida les seves aigues a la Badia de Roses a un indret anolemnat la Gola del Fluvià. Entre dunes i aiguamolls, aigua canalitzada i oberta a la mar. Us proposo dues visions ben diferents, una a la posta i l'altra a la sortida de sol, des de una riba i des de l'altra.
Quina meravella, son com un somni..
Una salutació, Jordi, m’agrada molt i molt la teva forma de captar la llum
Moltes gràcies, hi han dues sortides, una de tarda i una altra de mati. La meva sorpresa va ser trobar-me les llums al mati ja que hi buscava una cosa ben diferent.
Quina dolçor Jordi! M’agraden totes.
Totes teves !!!!
Moltes gràcies Carme
Precioses totes, em quedo especialment amb “Calma a la gola”, és com un bàlsam per l’esperit.
Salut!
Moltes gràcies Ramon,
La veritat es que quan les estava fent, sols feia que maleir el cel per no haver-hi ni un sol núvol. Buscava reflexes a l’aigua encalmada de la desembocadura del Fluvià. Un cop vaig mirar-les a l’ordinador, vaig veure això que a tu t’ha agradat, calma, solitud, aquest “bàlsam” com molt bé has anomenat.
El reflexos son sensacionals, però la llum es superba i meravellosa.
Una abraçada
Moltes gràcies Josep.
Es un reportatge espectacular,Jordi!!! Es difícil poder deir que m’agrada aquesta o l’altre,son totes molt maques.Bon treball!!!
Una abraçada.
Moltes gràcies Jordi, jo hi he de tornar, ja que m’agraden més amb els cels ennuvolats. Li dona més joc i dinamisme. Encara que les d’avui transmeten -per mi- calma, pau i tranquil·litzat.
Si vols podem quedar i fer la sortida plegats.