El Dilluns de Pasqua al migdia, els veïns s’engalanen amb el vestit tradicional català –espardenyes de set vetes, barretina, faixa i mocador vermells, pantaló negre i camisa blanca-, coronen l’arbre amb un cim de pi i guarneixen el tronc amb diferents banyes i corns d’animals. Una vegada així guarnit, l’aixequen solemne i cerimonialment al bell mig de la plaça amb l’ajuda de llargues cordes i la força dels que hi participen. L’arbre restarà allà dret fins al Divendres Sant de l’any següent.
Una vegada plantat l’arbre, els vilatans ballen el famós Ball del Cornut, que es dansa al voltant de l’arbre maig. De sobte apareix el Cornut, un personatge amb un barret de pell que porta dues grans banyes de boc recargolades i sis parelles que l’envolten, formant una rotllana
Mentre sona la música, les dones s’avancen en la rodona i el Cornut salta entre elles. Després repeteix l’operació entre els dansaires. Finalment el Cornut pren una noia per la mà. La cobla continua amb la música i al final també interpreta algunes sardanes. Aquest ball, celebrat en un ambient d’alegria, bromes i bon humor és únic al territori català. És també un clar exemple de la capacitat de recuperació de les tradicions ja que la coreografia i la música que sona havien desaparegut i van ser extretes dels documents que va deixar Joan Amades.
Segons alguns autors, aquest ball rodó podria ser l’expressió de joia al voltant d’un dels capítols més significatius de la història local: la fi del dret de cuixa imposat pels senyors feudals a l’Edat Mitjana. En aquell temps els senyors feudals dictaven la sort, la vida i la mort dels pobladors de les seves terres. Un dels privilegis abusius més habituals que tenien era el de poder anar al llit, la nit de noces, amb les noies que s’estaven a punt de casar. Després de llargs anys d’humiliació, l’any 1367, en temps del rei Pere el Cerimoniós, Cornellà del Terri va alliberar-se del domini feudal i es va suprimir aquest privilegi indigne. Per celebrar la nova realitat els vilatans es van armar d’ironia i van sortir al carrer per executar una sèrie de danses que van acabar esdevenint el Ball del Cornut.
Segons en Joan Amades, en canvi, la dansa prové d’un ritu destinat a obtenir protecció col·lectiva davant els mals esperits. En la festa de l’arbre maig de Cornellà i el Ball del Cornut hom hi ha vist també el ritu que marca simbòlicament l’establiment definitiu de la primavera i l’inici d’un cicle nou (l’aixecada d’un arbre maig), amb primitius cultes a la divinitat per excel·lència de la fertilitat i la procreació, el boc fecundador del ramats i bestiar, la presència dels qual es simbolitza mitjançant els corns.
Text extret del web de l’Ajuntament de Cornellà del Terri
Per veure totes les imatges del reportatge clica aquí