Boques que parlen, orelles que escolten, ulls que miren …
A les finestres i balcons, un cop neta, hi penjem la roba per tal de que s’assequi. Un costum, ben segur, més extés allà on les hores i la força del rei sol ho permet.
![](https://jgc.cat/wp-content/uploads/2010/12/JGiC20110804-091-300x199.jpg) |
Bugada berber |
![](https://jgc.cat/wp-content/uploads/2010/12/JGiC20100806-031-300x168.jpg) |
Single ? |
La roba parla molt de com som nosaltres, es una segona pell que ens identifica. Però també diu moltes més coses: ens som gaires a casa? qui hi viu: homes, dones, nens, avis ? … Les peces de roba no són només trossos de tela sinó que són retalls de la vida de la persona que les porta.
![](https://jgc.cat/wp-content/uploads/2010/12/JGiC20100806-075-300x209.jpg) |
Ocupació desigual |
Peces de roba, retalls de vida.