Ni els més vells del poble recorden quan va néixer la tradició de la baixada de les falles al Pirineu. Les falles d'Isil són les més grosses i pesades.
El primer de maig els fallaires més experts trien els arbres per fer les falles i el pi per fer la falla major. Cal tallar-los, pelar-los i asclar-los. Llavors, ben apilats, s'assecaran als prats.
A la tarda del 23 de juny, quan arribeu a Isil, els nostres herois ja hauran sortit amb el sarró i la bóta de vi. Recolliran la falla i pujaran al Faro. Un cop allà aniran a buscar llenya per encendre un bon foc on encendran les falles. Berenaran, cantaran, i ballaran cançons tradicionals. Quan el cel apagui el llum el cap dels fallaires encendrà la falla major: aquest és el senyal, i tot comença.
Text de Núria Valentí en el programa de la Festa Major de 2015
Pingback:El foc que camina | Capturant una historia en un segon