Amb imatges de paisatge, també es poden explicar bones històries.
Aquesta és d'un animalò ben curiós i d'un clot d'aigua que esclata de forma espectacular pels volts de l'Estany de Banyoles.
Després de períodes de pluja solen formar-se unes basses en el Pla de Martís amb aigua que prové de les mateixes corrents subterrànies que alimenten l'Estany de Banyoles, que d'aquesta manera troba un sobreeixidor per a l'excés d'aigua. El fet que no sempre hi hagi aigua s'explica pels gairebé 50m d'altitud per sobre l'estany. Quan la pressió de l'aigua subterrània és molt gran, fet que es dóna després de pluges intenses, es formen aquestes surgències. Una d'elles, el Clot o Estany d'Espolla, és especialment interessant per la quantitat d'aigua que conté.
Aquest estany no és un sistema tancat, sinó que tota aquesta aigua passa a través del rec d'Espolla cap al Salt de Martís.
I és que si bé el primer tram del rec transcorre per la plana, una vegada arriba a Martís de Baix li cal perdre el desnivell que el separa del Fluvià. De bon començament ho resol despenjant-se per la timba i formant el saltant Petit d'Espolla o Martís i el saltant Gros d'Espolla o Martís.
Després el llit del rec, sempre de pedra i sovint recobert de concrecions calcàries, davalla més plàcidament. Algunes gorgues -gorga dels Gossos, gorga de les Anguiles...- retenen l'aigua quan el rec s'asseca. A l'arbreda d'en Colomer el rec d'Espolla descarrega discretament al Fluvià.
El triop ...
El caràcter intermitent de l'Estany d'Espolla condiciona les comunitats animals i vegetals que hi viuen, un animal especialment adaptat a aquesta situació és un petit crustaci, el Triops (= Apus) cancriformis.
Les femelles es reprodueixen sovint per partenogènesi (això vol dir que els ous es desenvolupen sense fecundació prèvia d'un mascle). Aquests ous són llençats a l'aigua formant un "paquet" recobert d'una matèria gelatinosa. Aleshores es poden donar dues situacions: que el mitjà en què es trobin afavoreixi la seva evolució o bé, que en arribar l'estació de sequedat, la bassa es quedi sense aigua i els ous restin incrustats en el fang del fons. En aquest cas podran resistir tant la sequedat com la fred.
Si passat un temps es reuneixen les condicions adequades, llavors els ous reemprendran un desenvolupament normal fins fer-se adults.
Molt bon reportatge i bones fotos. D’això se’n diu explicar una història … encara que no només sigui amb fotos.
Moltes gracies per la teva visita Ramon. M’agrada que us agradi ….
una lliço de bon gust, treball meticulós i acurat com és habitual en les teves històries fotogràfiques.
A part de gaudir de les teves fotos, la informació textual que ens aportes, fa el recorregut encara més interessant.
Gràcies Jordi