Empordanet, país petit


Voltant, per aquí i per allà, tot observant el paisatge hem vaig adonar que l’Empordanet, literalment complia allò de que el país era petit i que d’un campanar es veia el del poble veí. A la carretera entre Rupià i Parlavà s’en poden veure tota una colla de campanars: La Sala, Ultramort, Rupià, Parlavà …. i això va ser l’inici.

Entre el “País petit” d’en Lluís Llach i “El meu país” d’en Josep Pla he anat creant l’estructura i el contingut. Desprès recerca, lectura, parlar amb un, amb l’altre i sobretot moltes sortides ara el mati, ara a la tarda, amb el cel ras, amb núvols. 
 
Des del mes de juny 2009 he estat embolicat amb aquest treball. Caçant campanars per l’Empordanet.

Un bon senyor que ens dona tomates a Pedrinyà, en Jaume que ens ensenyà el seu olivar i el seu corral a Canapost, les dificultats en trobar l’Ermita del Socors, els hereus del General Savalls, … i moltes altres empordanesos que m’han ajudat i han donat color.

Girona, octubre 2012

 
 
 
 
 
 
 
 

Voltant, per aquí i per allà, tot observant el paisatge hem vaig adonar que l'Empordanet, literalment complia allò de que el país era petit i que d'un campanar es veia el del poble veí. A la carretera entre Rupià i Parlavà s'en poden veure tota una colla de campanars: La Sala, Ultramort, Rupià, Parlavà .... i això va ser l'inici.

Entre el "País petit" d'en Lluís Llach i "El meu país" d'en Josep Pla he anat creant l'estructura i el contingut. Desprès recerca, lectura, parlar amb un, amb l'altre i sobretot moltes sortides ara el mati, ara a la tarda, amb el cel ras, amb núvols. 
 
Des del mes de juny 2009 he estat embolicat amb aquest treball. Caçant campanars per l'Empordanet. Un bon senyor que ens dona tomates a Pedrinyà, en Jaume que ens ensenyà el seu olivar i el seu corral a Canapost, les dificultats en trobar l'Ermita del Socors, els hereus del General Savalls, ... i moltes altres empordanesos que m'han ajudat i han donat color.
 
Girona, octubre 2012