Hem tingut un hivern força estrany: no gens fred, sec i per tant poc blanc. No ha estat fins a darrera hora que m’he decidit a fer una sortida de neus, un tipus d’escena que treballo molt poc.
Potser per “desengreixar” una mica de tanta aigua salada.
Feia molt de temps que hem rondaba pujar a Prat de Cadi i finalment ha estat el moment. Però en dues sortides, la primera -ben innivada- però amb tanta boira que ni tant sols vaig veure la cinglera. Per sort no es tant lluny i vaig poder-hi tornar.
El meu nivell d’aprenentatge no em permet afegir cap altra cosa que bons enquadraments i tècnica.
Això és vàlid per altres reportatges que ja tenen tancats el comentaris.
Salut.
Quim
No es tracta de saber-ne, sols cal intentar que arribi i generar alguna mena de reacción. Montes gràcies Quim per la teva visita i comentari.