El guarnit dels carrers per la Festa Major de Gràcia

Més enllà de les activitats que les associacions de veïns i la Federació de la Festa Major organitzen al barri de Gracia de Barcelona per la Mare de Deu d’agost, el que de veritat dona una personalitat pròpia a la festa són els guarniments que els veïns fan als carrers.

La Festa Major de Gràcia és una festa relativament jove, tanmateix com la pròpia població de Gràcia. Un petit nucli de població pagesa, que en el segle XIX experimenta una mutació com a vila d’artesans, obrers i petits comerciants.

Així, la Vila de Gràcia passa a celebrar la seva festivitat al voltant del 15 d’agost, tot i que no és clar si el nou patrocini és el de la Mare de Déu d’Agost (celebrada el dia 15) o el de Sant Roc (del dia 16). L’historiador Francesc Curet en fa referència per primera vegada a “L’any 1817 (…)  data memorable en els annals de Gràcia, perquè assenyala l’inici de la Festa Major gracienca en la diada de l’Assumpta”

Aquesta data (1817) marca que la festa d’enguany tingui una antiguitat datada de 199 anys i que s’en esperi una de grossa per l’any vinent en el 200 aniversari.

Els guarniments apareixen a la segona meitat del s. XIX, quan les societats com La Amistad Graciense, Bella Hortensia, o el Centro Graciense vesteixen els seus jardins per a la celebració. I, més tard, ja són arcs de brancatge els que donen la benvinguda al carrers més populars. Els guarniments són cada any més laboriosos i imaginatius i les cròniques parlen de “gairebé tots” els carrers guarnits..

I la festa va evolucionant al ritme dels la societat i de la història.

Al final dels anys 70, i en plena decadència amb només 5 carrers guarnits, els petits envelats donen pas a grans espectacles gratuïts promoguts per les associacions de veïns i les assemblees de música i d’actors.

L’arribada de la democràcia suposa un nou canvi i seran els veïns qui impulsaran la festa retrobant els seus valors originals: la solidaritat, el veïnatge, la tradició… essent el punt àlgid de la vida associativa i participativa. El 1997 va ser declarada d’interès nacional i s’ha convertit en un esdeveniment a la ciutat que atrau centenars de turistes.

Avui, cal donar valor a aquest caràcter de “solidaritat, veïnatge i tradició” esmentats i afegir-hi la integració i el sentiment de pertinença a una comunitat. Graciencs de nissaga i vinguts d’arreu comparteixen el mateix objectiu: ensenyar-nos casa seva ben guarnida.

Per motiu de temps i de dedicació he seguit el treball de 3 carrers: Verdi del mig, Fraternitat de baix i Travessera de Sant Antoni. El meu reconeixement però a las tasca que fan tots els carrers -col·lectivament- i els veïns -individualment-.

Clicant aquí podeu accedir a la totalitat de les imatges.

No voldria acabar sense afegir-me a la campanya “respecteu el guarnit”.

És l’element principal de la Festa Major de Gràcia que li dóna la seva singularitat i que la converteix en festa d’interès tradicional.

Preservar la seva conservació és una tasca tant dels veïns com dels visitants.

Text extret de:
http://lameva.barcelona.cat/gracia/ca/origens-de-la-festa-major-de-gracia
http://www.festamajordegracia.cat/llibre/942/la-festa-major-de-gràcia