La Gala o Dansa de Campdevànol és l’acte principal de la Festa Major del Roser que es celebra el tercer diumenge de setembre. Es balla el diumenge i el dilluns, amb un protocol i cerimonial molt acurats. Sols en casos molt excepcionals es balla fora d’aquests dies o fora de la població.
Actualment és una dansa tancada, en la que són de gran importància tots els aspectes musicals, coreogràfics i també històrics, socials i estètics.
L’assaig de la dansa es fa quinze dies abans al Centre Cívic, sota la supervisió del director del grup de balladors, que és qui convoca els assajos, qui selecciona els nous balladors i els ensenya la dansa. També durant els mesos d’estiu s’organitza una sessió setmanal oberta a tots els que volen aprendre la dansa.
Els Origens de la Dansa
Respecte al seu origen hi ha qui creu que es troba en el traspàs de càrrecs de les pabordies del Roser, un relleu que es feia al setembre per la festa del Roser. També, s’ha vist la dansa com una representació del dret de cuixa del senyor feudal amb les noies de la població, una interpretació romàntica inspirada en el llegendari del Comte Arnau.
El nom de La Gala li vindria donat per ser la dansa de gala de la Festa Major, o pel fet que el capdanser galeja a totes les balladores. Antigament, també, era coneguda amb el nom de Ball de les Caputxes i Dansa del Roser, i es feia després de la processó, en un camp cedit per l’ocasió.
La dansa durant el segle XX ha anat incorporant canvis en el vestuari, en la part coreogràfica i musical, i en el sistema de renovació dels balladors, modificacions que no n’han afectat l’estructura bàsica.
A diferència d’ara, havia estat una dansa oberta; quan el capdanser havia ballat amb totes les pabordesses, s’obria el torn del públic. Cap parella no podia incorporar-s’hi fins que la noia no havia ballat primer amb el capdanser, aquest la feia ballar i després la lliurava al noi que l’havia demanat, sense que sovint la balladora sabés a qui seria entregada. La dansa podia durar hores, depenent del nombre de parelles que hi participaven.
Així doncs la podem considerar com una dansa viva i que gaudeix de una molt bona salut, a diferencia d’altres que avui ja tant sols les podem veure dalt d’un escenari i ballades fora del seu entorn.
Un bon motiu per una visita a Campdevànol el tercer diumenge de setembre.
Text del web de l’Ajuntament de Capdevànol
Podeu veure altres entrades relacionades clicant sobre els següents enllaços:
La Dansa de la Gala de Campdevànol. Vestuari, música i ball
Reportatge fotografic de la Dansa de Capdevànol 2016
Totalitat de reportatges del projecte : De festa i festers