Can Porxes exemplifica l’evolució industrial vinculada a l’aigua a la Garrotxa. Al llarg dels segles, va acollir diverses activitats productives, però totes compartien un element clau: la força del riu Fluvià.

Inicialment, Can Porxes fou un molí fariner. En aquest context, el cabal del riu permetia moldre el gra i garantir la producció de farina per al consum local. Així doncs, aquest tipus d’instal·lació era essencial en una economia rural autosuficient.

Posteriorment, cap al 1750, es transformà en molí paperer. Aquest canvi s’explica pel creixement de la indústria paperera a Catalunya durant els segles XVIII i XIX. A més, el riu Fluvià esdevingué el motor d’aquestes transformacions a la Garrotxa. Gràcies als salts d’aigua, s’hi instal·laven rodes hidràuliques i, més tard, turbines.

D’altra banda, a Can Porxes s’aprofitaven diverses deus, fet que millorava la qualitat de l’aigua i del paper. De fet, als anys vint, fins i tot s’hi va fabricar paper moneda. Amb el temps, la fàbrica amplià la producció i necessità més energia. Per això, es construí primer un gran dipòsit i després una central de bombeig hidroelèctrica.

Durant la Guerra Civil, el 1937, la fàbrica fou confiscada per la Generalitat i integrada a les «Indústries de Guerra». En aquest període, s’hi intentà produir alfa-cel·lulosa per fabricar pólvora a partir d’espart. Després de la guerra, s’hi fabricaren nines de cartó. Tanmateix, amb l’arribada del plàstic, aquesta activitat desaparegué.

De tot plegat que n'ha quedat?

La paperera va fusionar-se amb el grup Torraspapel a Sant Joan les Fons. Les dificultats que hi havia per travessar el petit pont sobre el Fluvià pel transport de les mercaderies feren que l'activitat es traslladés a la fàbrica de Sant Joan. Finalment, Can Porxes es dedicà al reciclatge i triturat de cotó fins a inicis del segle XXI.

Avui, Can Porxes conserva vestigis del passat industrial: suposadament les restes on podria haver estat situat el molí fariner, les naus on hi havien les piques holandeses i turbines, politges i corretges en una xarxa de túnels que transmetien l’energia a tota la fàbrica.

Fora bo que alguna administració competent, impulses la seva recuperació com a museu de la indústria paperera a la Garrotxa.