La mort

La Dansa de la Mort de Verges és una reminiscència única, possiblement associada a les epidèmies de pesta negra que van assolar Europa a l’Edat Mitjana, indica el pas del temps que mena tots els homes a la mort; una mort a la qual la pesta, les guerres i la mortalitat infantil contribuïren a donar-li una personalitat real entre els habitants d’aquell període, que gairebé sentien al costat la ferum del seu alè.

Aquesta dansa va ser àmpliament representada en el passat a bona part d’Europa, especialment a França, Alemanya, Suïssa, Anglaterra i Itàlia.

Avui, a Verges, és una part més de l’escenificació de la Processó, un ball executat per nens i adults amb un vestit negre damunt del qual hi ha els dibuixos dels ossos de l’esquelet humà. La dansa, formada per cinc persones, balla al ritme d’un tabal, tot saltant sobre ells mateixos i avançant poc a poc al ritme de la processó, darrere de Jesús.

La Dansa l’obre el Capdanser. Duu una gran dalla a la mà, amb la que executa els moviments característics de la sega, girant sobre si mateix. Amb el moviment de la dalla, que duu la inscripció “Nemini Parco” hom pot identificar el final del cicle agrícola amb el final del cicle de la vida.

Tot seguit ve el Banderer amb una bandera negra amb les inscripcions “Nemini parco” i “Lo temps és breu”.

Dos esquelets interpretats per nens ocupen les posicions laterals del Banderer. Duen uns platets de cendra a les mans, símbol de la corrupció de la matèria i de la inevitable conversió en pols.

Finalment, apareix el rellotge, una al·legoria de la imprevisibilitat de la mort. En el seu moviment, l’esquelet marca arbitràriament qualsevol hora en l’esfera amb el dit i després deixa veure el rellotge desprovist de busques.

Els cinc dansaires durant tot el seu recorregut van acompanyats pel so sec i repetitiu del tabal i quatre torxes que ajuden a crear un ambient misteriós per recordar que la mort s’amaga a qualsevol cantonada i que a tots ens arribarà, més tard o més d’hora, el moment de morir.

Text extret de festes.org